Em fet  unes enquestes als nens, nenes i professorat de tot l'institut el Castell,el dia 27 de Març. En total vem preguntar a 40 persones, que tracten els temes seguents:

El sentiment de l'Islamofòbia s'estèn per tota Europa.

Les víctimes de l'islamisme radical van més enllà dels afectats directes d'atacs terroristes. La població musulmana resident a Europa observa com l'ombra de la sospita plana sobre tot el col·lectiu amb cada acte extremista. Els experts alerten d'un creixement de la islamofòbia al continent, amb atacs a mesquites i discriminació laboral de la dona musulmana com les principals manifestacions.

                                                          La catedral de Colònia va apagar les seves                                                             llums dilluns en protesta per la manifestació                                                                                 xenòfoba convocada per Pegida

 Milers de ciutadans s'han llançat als carrers d'Alemanya durant les últimes setmanes per alertar de la suposada islamització que viu el país. L'organització que els mobilitza porta l'eloqüent nom de Patriotes Europeus contra la Islamització d'Occident. Amb diferents rostres, el fenomen es manifesta en altres països. El Front Nacional acapara el major nombre de vots a França amb un discurs contrari a la diversitat cultural. Els atacs a les mesquites es multipliquen a Suècia. El brutal assassinat islamista d'un soldat a Londres el 2013 va disparar les agressions a la comunitat d'aquesta religió. I la tendència no remet.

Ara començarem amb el nou tema, molt escoltat ultimament als mitjans de comunicació:

QUÈ ÉS LA ISLAMOFÒBIA?:
La islamofobia és una paraula que defineix una manifestació de xenofòbia (que consisteix en temor o por a una raça) cap als musulmans, o bé cap a la religió de l'Islam; i que es produeix als països occidentals i cristians.

Aquesta por es generalitza fins a un punt en el que es tem a tot el conjunt de creients de l'Islam, quan realment el sentiment de por el creen els religiosos més radicals que defensen un concepte violent del gihad per combatre o eliminar als no-creients.

QUÈ PASARIA SI CATALUNYA S'INDEPENDITZA?

El nou estat seria una república i continuaria el euro, però tindria que seguir amb el lastre de tenir 3 milions de treballadors per 2 milions de pensionistes i parats.

Per començar, seria una república parlamentària. Lluny queden els temps en què Jordi Pujol respectava la figura del rei Joan Carles i parlava d'una Catalunya independent amb el monarca com a cap de l'Estat, a semblança dels països de la Commonwealth, i sempre que es dirigissin a ell en qualitat de comte de Barcelona i no com a rei d'Espanya. No obstant això, aquesta hipòtesi no ha arribat a quallar i tots els partits nacionalistes catalans es decanten per la fórmula republicana.




HABITATGES
La independència de Catalunya provocaria un impacte econòmic positiu de fins a 2.564 milions d'euros en el sector immobiliari de Barcelona per la demanda que es generaria per les noves ambaixades i consolats durant els primers cinc anys, segons un estudi del Cercle Català de Negocis (CCN) al qual ha tingut accés Europa Press.
L'estudi sosté que les representacions diplomàtiques de 143 països originarien una demanda de 401.070 metres quadrats (equivalents a 31,2 illes de l'Eixample) entre lloguer i compra, tenint en compte no només els edificis oficials, sinó també les residències dels diplomàtics que es s'instal·lessin a Barcelona o les oficines de les multinacionals.

LES REVOLTES A CAUSA DE LA INDEPENDÈNCIA

PRIMERA MANIFESTACIÓ:


A l'any 2012 (L'onze de Setembre), la primera manifestació va tenir lloc a Barcelona durant la Diada Nacional de Catalunya i va ser organitzada per l'Assamblea Nacional Catalana. Tot a causa de que la presidenta Carme Forcadell va dir que «el 12 de Setembre, el Govern haurà de començar a treballar per la independència de Catalunya.  
Mariano Rajoy va dir: ''A veure si som capaços de fixar prioritatas i de saber on és cadascú. El que no toca ara és l'embolic.
Fou una jornada històrica, per xifres i pel to marcadament independentista de la marxa, mai vist abans en una mobilització tan multitudinària. 



CADENA HUMANA 

A l'any 2013 (L'onze de Setembre), la segona manifestació va tenir lloc   fins a les  terres de l'Ebre.
Van ser 400 km de llargada i va caldre molta gent, perquè fos un èxit. La manifAstació va contar amb l'ànim de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i Esquerra Republicana de Catalunya(ERC) i amb la critica explicita del Partit Popular Català (PPC) i de Ciutadans.
En total van participal 1.6 milions de persones i el Ministeri de l'Interior d'Espanya.







LA V

A l'any 2014(L'Onze de Setembre), la tercera mobilització més destacada serà la gran V de l'Onze de Setembre, amb l'objectiu d'omplir la Gran Via 
i la Diagonal de manifestants per la independents. Començara a les 17:14 i arribarà, per una banda, fins a la 
plaça de Pius XIIi, per una altra, fins a la splaça d'Ildefons Cerdà. El recorregut previst serà d'onze quilòmetres.

CATALUNYA UN ESTAT INDEPENDENT?

Entre el S.XIII i S.XIX
Fragment de l'edicte de prohibició del català a les comarques catalanes reglades pel rei espanyol Felip IV a França:
El rei pensaba que el català era una llengua repugnant i que era contrària a l'honor de la nació francesa.

FELIP V DE BORBÓ : 11 de Septembre de 1.714
Va decidir jutjar per conveniència, uniformitzar tots els seus regnes d'Espanya aplicant les mateixes lleis, costums, tribunals, governats tots per les lleis de Castella.